Apendre història contemporànea amb Billy Wilder

M'enrecordo perfectament del día que vaig veure per primera vegada una película de Billy Wilder. Jo -com tants altres dels seus fans- vam canviar la nostra preferencia de películes del dissabte al mitjdia per començar a obsacionar-nos amb aquell cinema que explicava la història dels nostres avis. La sabia frase "Nadie es perfecto", fou i és repetida encara ara, amb el tó mès sarcàstic possible.

Considerat el rei de la comèdia, no passen desaparcebudes les seves crítiques polítiques als estats i classes d'arreu del món. En ple segle XX aquest director té una tragectoria de mès de set dècades, i mès d'una trentena de películes dirigides. Encara que començà les seves aventures en el setè art com a ideador de històries del cinema mut i guionista de les primeres películes en blanc i negre. Des dels inicis ha posat en boca d'artistes de la talla de Greta Garbo crims d'injusticia começos al món. Del personatge de la camarada Ninotchka (1939) vam escoltar paraules crítiques de la situació que es vivia a la URSS comunista com:

Llega la camarada Ninotchka para controlar a los tres camaradas, delegados comerciantes de la URSS, seducidos por las tentaciones del capitalismo en Paris. A su llegada en tren, los tres camaradas sorprendidos de su supervisora femenina, intentan establecer un diàlogo cordial:
Camarada Bucharnof: Y qué tal esta todo por Moscú?

Camarada Ninotchka: Muy bién, los juicios en massa han constituido un gran éxito. Quedaran menos rusos, pero seran mejores.

El Berlín comunista tampoc es va escapar de la crítica de Billy Wilder, en la introducció de "One, two, three" (1961), podem escoltar: "Algunos policias de la Alemania Oriental eran rudos y suspicaces; otros eran, suspicaces y rudos". Pel que fa a la ciutat de l'Oest, on neixia la democràcia, hem d'analitzar la primera seqüència dramàtica:
Entra el señor Magnamara en la oficina, todos sus empleados se levantan firmes a su paso. Él ordena que se sienten i entra en su despacho.

Sr Magnamara: ¡¡¡¡¡ Scheeejeeeem !!!!!
Schejem: Buenos días señor Magnamara.

Sr Magnamara: Schejem cuantas veces le he dicho que no quiero que se levanten y se pongan firmes cada vez que entro en la oficina.

Schejem: Ya les he dado órdenes tajantes.

Sr Magnamara: ¿Es que no entra en sus pursianas cabezas que ahora viven en una democràcia?

Schejem: Eso es lo malo. En otros tiempos si así se les hubiera ordenado se habrían sentado. Però ahora con la democracia hacen lo que quieren. y lo que quieren es levantarse.

Encara que en ocasions, se l'hi han atribuït més crítiques de les que realment ha formulat. Aquest és el cas, sota el meu criteri, de la seqüència final de la película "Perdición (doble identidad)" (1944). La mítica frase "Más cerca aún Walter", va traspassar la història del cine com la primera declaració d'un amor homosexual. El meu primer visionat, en el context sociocultural d'ara, en va fer interpretar-la com una amistat i confiança arraigada; tot i el simbolisme sensual d'una última calada plaent de tabac. Potser el seu públic, jugant amb la ambigüetat que totes les paraules tenen, van interpretar més del que la pròpia imaginació del autor havía pensat. Seria coherent el meu raonament si comparem la similitud d'aquesta seqüència amb el final del rodatge -15 anys posterior- del seu gran èxit: "Con faldas y a lo loco" (1959).

La professió del periodisme, que tant s'ha anat teoritzant i professionalitzant durant aquest últim segle XX, tampoc s'ha escapat de la crítica humorística d'aquest gran director. "Primera Plana" (1974), és una de les películes obligades en totes les facultats de periodisme. Serien molts els diàlegs d'aquesta trama a comentar. Però ens centrarem en reproduir aquell que dedica als titulars i al sensacionalisme que se'ns ha instaurat a la cultura de la comunicació:

Entra el ayudante de Walter Burns con un montón de primeras planas de la edición del día siguiente. los diversos titulares que se barajan para el condenado a la horca son: "El asesino colgado", "Williams va a la horca", "Williams baila en el aire", "Williams balanceado por el cuello". que tienen que ir acompanyados de una foto prohibia de la caveza del cadáver.
Ayudante: ¿Que te parecen estos titulares?

Walter: Todos son una birria. Lo malo, es que no se puede sacar mucho partido a la horca. Si por lo menos tubiéramos silla eléctrica en este estado. Con eso si que se pueden hacer autènticas filigranas: "Williams en alta tensión", "Williams se fríe","Williams asado vivo".

En conclusió, tot un conjunt d'advertències sobre la vida del periodisme, que dóna molt ha pensar. Sense deixar de donar-li la importància que es mereix a la gran descripció del periodista que la boca de Hildi (el protagonista de la película), ens deixarà escoltar. I la meva búsqueda segueix, aficionada al periodisme, intentant veure tots aquells treballs, que aquest director ha realitzat.